El
conill de bosc (
Oryctolagus cuniculus) és un
mamífer de l'ordre
Lagomorpha i de la família dels lepòrids que es caracteritza per tenir un cos cobert d'un pelatge espès i llanut, de color terrós pàl·lid a gris, té el
cap ovalat i els
ulls grans. Té
orelles llargues de fins a 7
cm i una cua molt curta. Les seves potes anteriors són més curtes que les posteriors. Mesura de 33 a 40 cm. No presenta
dimorfisme sexual.
Per diferenciar-lo de la
llebre, amb la que coincideix en la seva àrea de distribució europea, són útils la major mida de les
llebres (sobretot la
llebre europea, no tant la
llebre ibèrica), el cap més ovalat del conill amb les orelles proporcionalment més curtes, i el major desenvolupament de les potes posteriors de la llebre comparades amb les davanteres.
[2]
Taula de continguts
[amaga]
A la natura el període de reproducció va des del març fins al setembre. La femella pot donar a llum de 4 a 5 cries cada part. Pot tenir fins a 4 parts per any. El període de gestació de les cries és de 30 a 40 dies.
[3] L'esperança de vida del conill de bosc és d'uns 5 a 9 anys,
[4] es poden reproduir a partir de quan tenen 5-8 mesos i són adults amb un any.
[3]
La seva alimentació es essencialment vegetal: herba, fruites, hortalisses, fulles, fruits del bosc i ocasionalment fongs. Per augmentar l'aportació proteica, practica la cecotròfia: ingereix un tipus especials d'excrements, provinents del
cec, igual que fan els altres lepòrids i alguns
rosegadors.
[3] Aquests excrements, en passar dues vegades pel tracte digestiu, alliberen molt millor els nutrients presents als vegetals.
Els conills viuen en colònies i presenten un patent comportament
territorial.
[3][4] Pel
marcatge del territori fan servir sobretot senyals olfactius que produeixen amb glàndules en diferents parts del cos, però sobretot a sota la mandíbula.
[3][4] Al centre del territori hi ha el cau comunitari, que és una estructura subterrània complexa que va creixent amb el pas del temps i les generacions.
[3][4] Aquest cau serveix de refugi a la colònia i hi ha també les cambres de cria de les femelles dominants.
[3][4] Les femelles joves, en canvi, crien en petites lludrigueres independents, formades per un túnel i una cambra, que les femelles amaguen bé i visiten un cop al dia.
[3][4]
Actualment, la seva àrea de distribució abasta el nord d'
Àfrica i tota
Europa fins a
Rússia, sent introduït en molts llocs del continent amb motius cinegètics. Al llarg de la Història també ha estat dut a l'estat de
Washington (
Estats Units),
Xile,
Sud-àfrica i
Austràlia, on els conills asilvestrats, que ja van ser introduïts amb la
First Fleet, s'han convertit en la principal
plagadel país a causa de l'absència de
depredadors i competidors naturals.
Per intentar eradicar-lo es va introduir la malaltia de la
mixomatosi a Austràlia el 1950, amb una bona efectivitat, si més no durant els primers anys, mitigant així les conseqüències ecològiques que havia causat la introducció del conill.
[3] Quan el 1952 es va introduir a França, va delmar igualment les poblacions europees.
[3] Ara bé, el conill és un element important a les cadenes tròfiques dels ecosistemes mediterranis ibèrics perquè serveix d'aliment a molts predadors. En especial, els conills formen una gran part de la dieta d'alguns predadors escassos com el linx ibèric i l'
àliga imperial ibèrica, i en menor mesura l'
àliga daurada, de manera que la pràctica desaparició del conill de bosc per causa de la mixomatosi va posar en un perill molt important la supervivència d'aquestes espècies, ja anteriorment amenaçades.
[4][3]
Accediu al Portal:Mamífers
